S'ha convertit en el nostre crit de guerra... ja ho deien que això de l'adopció era una muntanya russa, però em sembla que cap de nosaltres s'ho volia creure fins que no ens hi hem trobat de cap...
Han estat un cúmul de despropòsits, una cadena d'esdeveniments, una serie de casualitats entrellaçades... Un documental ("El secreto"), un llibre ("Carta a mi hijo adoptado", de Pilar Rahola), una cançó ("Bon dia", dels Pets) i unes personetes, fins fa poc desconegudes, amb qui saps que sempre més podràs comptar...
La deixo aquí per qui se la vulgui fer seva (les eludides ja saben de que va...)



This entry was posted on miércoles, abril 22, 2009 and is filed under . You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

6 comentarios:

    Laura dijo...

    Gràcies guapetona!

  1. ... on 22 de abril de 2009, 17:22  
  2. Victòria dijo...

    Bé, una miqueta miqueta meva també ho és!

  3. ... on 22 de abril de 2009, 22:28  
  4. Mari y Vicente dijo...

    Y aquí otra, que ha utilizado "el grito de guerra" con mucha frecuencia, un besito y Bon dia

  5. ... on 23 de abril de 2009, 8:16  
  6. Monika dijo...

    Falta una pero somos las que estamos ;-)
    A por ellos chicas!!!

  7. ... on 23 de abril de 2009, 11:34  
  8. Nina Chan dijo...

    wow!!genial escrit Mònica, m´ha encantat i tens tota la raó!!
    Un petonàs a totes nenes makes!!Somrieu sempre!! :)

  9. ... on 23 de abril de 2009, 21:35  
  10. Monika dijo...

    Ara si que ja hi som totes ;-)

  11. ... on 24 de abril de 2009, 9:49