Aquest dissabte va ser un dia rodó que no podia acabar de millor manera.
Després de passar tot el dia passejant per Barcelona sense presa i sense destí, amb la millor companyia possible, en el que hauria d'haver sigut una jornada en la que els nois ens havien de demostrar el seu talent fotogràfic, vam acabar sopant a casa dels nostres amics vietnamites autèntics "Nem" amb productes autòctons del país de origen.
El contingut del nem varia segons els ingredients dels que disposem en cada moment i dels gustos dels comensals, però en el nostre cas va consistir de:
Cebetes tendres, bolets, pastanagues, carn picada de porc, sal vietnamita, pebre, ous, brots de soja, i fideus transparents, que prèviament hem posat en remull 20 minuts pq. s'estovin. Ho tallem tot ben petit, i ho barregem tot junt en un recipient. Freguem una mica el paper d'arròs amb vinagre pq. s'estovin i no es trenquin, i així també el nem quedi dorat i cruixent per fora. Hi distribuim una certa quantitat del preparat, i els enrotllem amb cura. Un cop fregits pq. quedin ben cuits els ingredients de l'interior, tallem el nem en 3 o 4 trossos i els emplatem.
En un altre bol, preparem la salsa de peix, rebaixada amb aigua, una mica de vinagre, pastanaga tallada a rodalles (en el nostre cas van tenir el detall de fer-nos-la amb forma de floreta), all picat i sucre.
I finalment per acompanyar, bullim fideus d'arrós.
Ja està a punt per servir-ho. En bols individuals, ens servirem la quantitat desitjada dels 3 plats i Chúc ngon miêng!
I no s'hi val a punxar els nem, s'han d'agafar amb els "palillos" com cal...
7 comentarios:
Tuà dijo...
Tal i com li dit a la Nina Chan... qui és qui???
I... "ai que ver" que bé us ho passeu!!!
Mari y Vicente dijo...
Doy fe de que están deliciosos ¡mmmmmm, aun me estoy relamiendo! jejeje
Monika dijo...
Vicky!! t'he contestat al blog de la NinaChan.... la Mari es la que te cara simpàtica (camisa de màniga curta) i jo sóc la que tinc cara de son :-P
Laura dijo...
ei, aquesta foto l'acabo de veure repe! jajaja... m'alegro que el dia fós tan rodó i acabés tan bé.
Laura.
Tuà dijo...
Potser la cansada sóc jo... que no ho pillo, jejeje. Tu ets la del cabell arrissat, no?
Mari y Vicente dijo...
Eiiiii! que si os fijáis bien, esta foto de mesa no es igual a la mía y la de Nina Chan, que sí que lo son y en la que sale David solo la tenemos nosotros, jejeje.
Victòria, la que tiene el pelo rizado es la Mònica, yo soy la de la camisa a cuadros.
Un besito
Nina Chan dijo...
I jo lògicament l´altre que queda!jajajaja! muaaaa!