Semblava que aquest dia no arribaria mai, però no ha estat així... i ara ja ho podem cridar als quatre vents: SOM IDONIS! tot i que m'agradaria poder cridar una altra cosa...No ha anat com esperavem. Tant de bo les coses canviïn. De per sí la vida ja no es fàcil, només falta que te la compliquin.
Però vull mirar endavant i no en darrera, tampoc massa enllà pq. les coses no avancen al ritme que haurien d'anar i sembla que a ningú li preocupi massa, sense incloure als pares que esperem poder adoptar algun dia al Vietnam.
Però vull mirar endavant i no en darrera, tampoc massa enllà pq. les coses no avancen al ritme que haurien d'anar i sembla que a ningú li preocupi massa, sense incloure als pares que esperem poder adoptar algun dia al Vietnam.
Vull quedar-me amb les coses bones que he après durant aquest any taaaaaan llarg, des de que el passat 23 de gener del 2008 vam entregar la sol·licitud, i amb les persones que gracies a tot això hem anat trobant pel camí, així que arribats a aquest punt, deixo les coses com estàn i no en canvio res...
I el millor de tot, el que pronosticava en l'anterior entrada s'ha complert, aquest any no podia tenir millor regal d'aniversari, ja que la data de resolució es del 4 de maig.
I el millor de tot, el que pronosticava en l'anterior entrada s'ha complert, aquest any no podia tenir millor regal d'aniversari, ja que la data de resolució es del 4 de maig.
4 comentarios:
Laura dijo...
Enhorabona!!!!!!!
Quina casualitat... el 4 de maig!! Que fort!
Me n'alegro molt molt molt.
Ja teniu un passet més... petit però molt molt important!
Laura.
Nina Chan dijo...
Ja em parlat abans però t ho torno a dir!!ENHORABONA!!!QUINA ALEGRIA!!PER DÉU!!!AIXÒ S´HA DE CELEBRAR COM DÉU MANA!!
Per cert, kina casualitat, a tu pel teu aniversari, i jo pel meu aniversari, si és que kines casualitats k de vegades et dóna la vida..o potser no són tantes casualitats...??
Un petonàs i ja tens un passet més fet en akest fantàstic camí, k és el d´anar a buscar el teu nen/a al Vietnam!
Fins dema :)
Tuà dijo...
Enhorabona!!!!!! A veure si obren Vietnam i el Maig és un mes per recordar doblement!! Què bé CI a caseta!!!!
Mari y Vicente dijo...
Enhorabuena a los dos, ya te lo he dicho pero te lo vuelvo a decir y crucemos los dedos para que muy prontito esto se mueva. Y ya sabes en 5 meses...jejeje